Cap roig

 

El cap-roig sol anar sempre junt amb l'escórpora. De fet les receptes són les mateixes. L'escórpora és més negrosa i petita, però igual de bona, o més.

Hi ha vegades, sobre tot als mercats de Barcelona, que diuen escórpora a allò que és un pagell reial. La diferència, segons em va ensenyar una peixatera de s'Estanyol, és que té els ulls molt més grossos i el color més apagat, més color de rosa; això és degut a que el cap-roig o l'escórpora són peixos de superfícies rocoses i els pagells reials són d'aigües fondes i arenoses. Que no us enganyin!!!

Quan éreu petits i anàvem a s'Estanyol, era un menjar que fèiem molt, sobre tot si venia gent convidada; I és que era una temptació grossa veure arribar les barques amb aquells peixos que botaven.

 

Les receptes

 

Tant un com l'altra són uns peixos tan bons, -amb aquella carn blanca i forta! que no necessiten gaire condiment. Com més simple sigui la cocció, millor. De totes maneres les posaré perquè no vos trobàssiu un dia amb un cap-roig d'un Kg i mig i no en sabéssiu què fer.

La mida:

El cap-roig per menjar com a plat de peix, ha de ser grosset; Si és petit serveix per fer arròs de peix, com a peix de prémer, però té massa espines per haver-lo de triar; en tot cas es poden treure unes quantes popes i les galtes -que són molt bones- per tirar dins l'arròs.

Per fer bullit o al forn, no hi ha mida ideal, pot ser ben gros, segons els que en mengem.

Per fer torrat, a mi m'agrada molt que faci entre 500 i 600 g, perquè així puc controlar bé la cocció; si és molt gros, em fa por que quedi cru dedins. Si pesen això, podeu calcular que un cap-roig basta per dos.

 

Cap-roig torrat

 

Ingredients 

 

  • Els cap-roig que necessitem, segons quants siguem.

  • Galeta picada, dita a Catalunya, farina de galeta.

  • Un bon raig d'oli.

  • All i oli o maionesa, si n'hi volem. Vegeu recepta a salses.

 

Com fer-ho

  • Feim ben nets els cap-roigs  de butzes i fetge.

  • No l'escatam!!! Això convé avisar-ho al primer moment a la peixatera, ja que la primera tendència és escatar el peix.

  • El salpebram i ruixam amb suc de llimona, sobre tot dins la panxa.

  • El passam per la galeta picada, que quedi ben arrebossat.

  • Encenem el forn, pot ser tot, alt i baix, només a dalt... segons el forn, però en ficar-hi el peix ja ha de ser calent.

  • El posam damunt la parrilla del forn, i dos punts més avall, hi posam la palangana folrada amb paper d'alumini. Això és perquè, en coure, el peix fa suc que cau damunt el paper i no feim tanta de brutor.

  • El deixam al forn cosa d'un quart d'hora, i el punxam per veure com està de cuit. Si fa suc sangonós, l'hi hem de deixar una mica més. Si només hem encès a dalt, millor girar-lo, anant molt alerta que no es rompi.

  • Ha de quedar cuit -la carn ben blanca- però no ressec. El temps de cocció pot variar si és molt gros el peix: sempre hem de vigilar!!! -com en tot.

A l'hora de menjar-ho, posarem el peix que correspongui a cada ú, i la pell sense escatar sortirà tota com una crosta, i quedarà la carn del peix neta i blanca.

Ho acompanyam de maionesa o allioli i amanida o patata i verdura bullida.

 

Cap-roig bullit

 

Ni pos ingredients;

Tenim el o els cap-roigs- i ara sí que els escatam. Una vegada fet això els bullim, o bé tot sols, amb aigua amb ceba i juevert, -així tendrem un fumet -que podrem mesclar al brou de l'arròs- o bé dins el brou per fer arròs de peix -mirau recepta. Quan el peix és cuit, i abans que es rompi i desfaci, el traiem i posam dins una palangana, que vagi refredant a temperatura ambient. Això és la manera tradicional com ho fèiem a s'Estanyol: Arròs de peix i cap roig bullit.

El servim amb maionesa i mongeta, patata i pastanaga bullides.