Llampuga

La llampuga forma part de l'imaginari mallorquí; Ja quan jo era petita i, a finals d'agost, quan jugàvem, entrada de fosca, o desprès d'haver sopat, al carrer dels Cavallers, i per la part d'es Porrassar es veien llamps, lluny, es nins començàvem a cridar:

Llampega, agafaran llampuga.

A partir de llavors, tothom esperava que en Joan Curro aparegués amb el  carretó, tocant el corn que anunciava que duia peix per vendre i hi dugués llampuga. Pareix mentida que, a Mallorca, amb tanta modernor com hi ha, en qüestions de menjar conservem els mateixos gustos de fa 50 anys. Però és així: No hi ha res com sa coca mallorquina, com els botifarrons, la porcella, el jarret, els raors o la llampuga. Supòs que és una mostra del conservadorisme innat que comporta la insularitat... La llampuga és bona, està molt bé, i a mi m'agrada més que la tonyina o el bonítol, i no parlem del verat (que el trob horrorós)... però d'aquí a que hagi de pujar de preu desorbitadament com ho fa als mercats de Palma, hi ha una certa distància...

És un peix bastant pla, amb taques grogues al ventre i l'esquena grisa, bastant fosca. N'hi ha de petites, quasi bé individuals, i de grosses, fins un Kg. i mig o dos. Per mi, sa mida ideal és d'un Kg.

Si a Barcelona voleu menjar llampuga, anau a La Boqueria, a finals de setembre i el mes d'octubre i en trobareu de molt bona i molt barata... A Barcelona només la compren quatre mallorquins nostàlgics, com noltros, i els àrabs... per ventura també nostàlgics de quan vivien a l'illa...

En Tomeu n'ha menjada de molt tradicional, feta per na Tiana, aquella mestressa -una espècie de Celestina- que anava a veure mumare...

Llampuga amb pebres vermells

Ingredients

• 1 llampuga, més o menys grossa, segons per quants sigui.

• 1 pebre i mig vermell, de fregir, per hom (segons mida)

• alls.

• tomàtiga crua (pot ser sencera o salsa de pot) opcional.

• farina, oli, sal, pebre bo

Variant

Els pebres també poden ser torrats prèviament.

Com fer-ho

• Rentar la llampuga i fer-la a trossos gruixats; si són petites, basta amb dos trossos. Salpebrar-la

• Passar-la per farina i fregir-la amb força, dins una pella.

• Posar-la dins una greixonera o reservr-la dins un plat.

• Dins el mateix oli, si no és molt brut, fregir els alls laminats i, allà mateix, afegir-hi els pebres a trossos, que fregeixin.

• Quan els pebres són cuits, afegir-hi una tomàtiga tallada petita o unes cullerades de salsa. La tomàtiga és opcional: només amb els pebres amb oli abundant, és molt bo.

• Ajuntar la llampuga amb els pebres i deixar-ho coure uns minuts, tot junt, que es confiti

• Quan tot plegat ha agafat una mica de gust, ho servim.

Llampuga escabetxada

Ingredients

• 1 llampuga, més o menys grossa, segons per quants sigui.

• Oli per fregir-la

• Vinagre que basti per cobrir-la, una vegada frita

• Alls

• Llorer

• Sal i pebre bo i pebre bord

L'orígen

Com podeu imaginar, aquest plat és un plat per conservar; Feien escabetxo, de llampuga o d'altra cosa, quan n'hi havia i no s'acabava tot amb un dia, i s'havia de guardar.

Com fer-ho

• Rentar la llampuga i fer-la a trossos gruixats; si són petites, basta amb dos trossos: Salpebrar-la

• Passar-la per farina i fregir-la amb força, dins una pella.

• Posar-la dins una greixonera

• Dins el mateix oli, si no és molt brut, fregir els alls sencers, i, allà mateix, afegir-hi el vinagre i deixar que bulli amb l'oli uns 10 minuts.

• Si no volem que esquitxi molt, podem retirar l'oli del foc i tirar-hi el vinagre quan l'oli ja no és tan calent: una vegada mesclat tot, ho tornam al foc.

• Afegir-hi el llorer i el pebre bo i bord.

• Tirar aquesta salsa per damunt sa llampuga

• Deixar-ho refredar

Es pot conservar uns quants dies; de fet, és millor quan ja s'ha confitat un dia sencer.