salsa  de magranes agres

Aquesta salsa té història. Ens la  va ensenyar a fer la M. Aurèlia, quan vivia al Carrer Mallorca, cantonada Enric Granados, de Barcelona, amb en Jaume. No podria dir d'on la va treure ella; segurament de Donya Teresa.

En aquella època, un dels plats estrella de l'Aurèlia era el rosbif o roast-beef, que deu dir na Maria, i aquesta salsa, per acompanyar-lo, és genial.

Bé, la cosa és que ens  hi varem avesar, tant a fer rosbif, com a la salsa de magranes; he de dir que, el rosbif, mai me va sortir tan bo com a l'Aurèlia.

Amb tot això, noltros en varem començar a fer, de salsa.

A Algaida, a ca nostra, hi havia un magraner agre, just a devora el cantó que forma la portassa, i varem donar ordres que ens guardàssin les magranes, perquè, en arribar noltros, per Nadal, faríem la salsa; i així ho fèiem.

Passant el temps, varem perdre interès en la salsa, no perquè no ens agradàs, que sí que ens agradava, sinó per altres motius: o no teníem temps, o fèiem altres coses, o encara en teníem d'un altre any.

Amb això, ja desprès d'un temps, mumpare va prendre el relleu i, un bon dia, va agafar les magranes i va fer la salsa: La va fer tan concentrada i la va fer bullir tant, que, passats 10 anys, encara en tenia!!!. Dic 10 anys i per ventura són més: N'havia fet 6 que havia mort i no crec que la fes els quatre darrers anys de la seva vida, que ja no estava per salses. El cas és que, el gener de 2007, encara hi havia a Craywinckel, un pot amb salsa de magranes feta per mumpare. I encara era bona!!!

En aquets moments en què hi ha una revifalla de tradicions -inventades o autèntiques- he sentit a dir, per Mallorca, Sa salsa de magranes agres per sa porcella, com si fos una tradició mallorquina de tota la vida. Per dir la veritat, jo a Mallorca mai n'havia sentit a parlar; això no vol dir que a qualque casa, bona o no, no en fessin, però la meva experiència amb aquesta salsa és la que he explicat.