Spaguetti

 

Aquests fideus llargs, que deia ella, i que ara són un dels plats més corrents i recurrents del menjar actual, és relativament recent en l'alimentació casolana. Quan jo era petita, simplement no n'hi havia; hi havia fideus -si eren llargs es tallaven manualment per fer-los amb brou-, hi havia burballes, macarrons... però spaguetti!!! I això què és?

En tot cas, si en volíem es podiem comprar al colmado La Favorita d'Aldo Fioravanti, que va ser, fins fa ben poc, al carrer de St. Miquel.

I això que jo en menjava -i m'encantaven! quina cosa més exòtica!a cals meus tios Spagnol, que, com ja he explicat a qualque altra lloc, eren el tio Peppino i la tia Mercedes. Ell, italià, sempre que arribava un barco del seu país -fos l'Américo Vespucci o el Palinuro, se les enginyava per aconseguir pasta i formatge parmesà: a ca seva sempre hi havia un tros immens d'aquest formatge que a mi m'encantava i m'admirava, tan gros!

Va ser en una recepció d'aquest vaixell-escola, el Palinuro -ens duia per tot, el meu tio- on, per primera vegada, vaig sentir a parlar català de l'Alguer -l'Alguero- a uns alumnes-mariners, que, en sentir que jo i na Pilar, na Dolors, na Montso? parlaven entre noltros mallorquí, varen exclamar parlan catalano, come a l'Alguero!!!   i, de fet, vaig descobrir que allà, a l'Alguer, se'n parlava de català. Ni jo ni les meves amigues en teníem ni idea!!!

No en sabíem més, teníem vint anys!!!  (J.M.S.)

Bé, dons, els primers spaguetti que vaig menjar va ser allà, ja de ben petita, i el tio Peppino ens ensenyava a menjar-los, a la manera italiana, sense tallar, enrodillant-los a una forqueta amb l'ajuda d'una cullera, si no ens sortia prou bé... Què ho eren de bons!!!

Ells els menjaven molt sovint amb salsa de tomàtiga -també duia uns potets de concentrat de tomàtiga -ara n'hi ha a segons quins súpers- perquè la salsa fos més espessa,-  i el formatge, abundant, ratllat a la mateixa taula, per damunt...  Mmmm...

Amb l'arribada de pizzeries i la europeïtzació del país hi ha espaguetis, parmesà, alfabeguera de fulla grossa i el que vulguem, i els spaguetti s'han convertit en un plat corrent, molt estès i molt bo, si es fan bé...

 

 

Tres maneres molt corrents a ca nostra:

  • A la carbonara

  • Al pesto

  • Amb carabassó

 

Ingredients

 

 

La pasta:

  • Spaguettis 75 g per hom, -corregir segons la gana. Que siguin mínimament bons, però tampoc importa gastar-se un pastón amb marques importades: evitau els que són farinosos.

  • Sal.

  • Una fulla de llorer.

  • Aigua abundant.

A la carbonara:

  • Unes tires de cansalada viada, o xulla, salada o fresca. Si és salada, compte amb la sal!!!

  • Oli per fregar la greixonera.

  • Un ou sencer.

  • Una cullerada de vi sec -tipus xeres o amontillat, o vi blanc,

  • Formatge ratllat, si és parmesà ratllat nostre, millor.

  • Sal i pebre bo, mòlt i molt.

Ens deia en Guillem V. que en un dels seus viatges a Itàlia li havien dit que es deien carbonara perquè havien de quedar negres com el carbó de tant de pebre bo com hi havíem de posar.

 

 

Pesto:

  • Fulles d'alfabeguera, sense els troncs.

  • Un manadet de fulles de juevert. En podem prescindir si hi posam més alfabeguera.

  • Una grapadeta de pinyons.

  • Alls 1 o 2, segons agradi de picant.

  • Oli bo i abundant.

  • Una cullerada de vinagre.

  • Formatge ratllat, si és parmesà ratllat nostre, millor.

  • Sal i pebre bo abundant.

 

Amb carabassó:

  • Un carabassó petit per hom.

  • Oli per fregir-lo, millor dins una greixonera.

  • Sal i pebre bo.

  • Formatge ratllat, si és parmesà ratllat nostre, millor.

 

 

 

 

Com fer-ho

La pasta:

  • Bullir-la dins una cassola amb aigua abundant, seguint les instruccions del fabricant. Solen ser uns 10 m. per pasta standart.

  • Posar-hi la fulla de llorer

  • Escórrer-la quan sigui cuita i servir-la o mesclar-la amb el condiment tot d'una.

  • Si ho feim així, no importa passar-la per aigua freda.

  • Si l'hem de deixar cuita un temps, a l'espera de qualcú, millor passar-la per aigua

A la carbonara

  • Dins una greixonera untada d'oli, -ja en farà la xulla!- sofregir la cansalada viada, tallada a trossets petits.

  • Quan és ben rossa i torradeta, salpebrar-la. Reservar-ho calent.

  • Afegir-hi el vi sec.

  • Batre l'ou i reservar-lo batut.

  • Bullir els spaguettis.

  • Quan són cuits, abocar-los dins la greixonera amb la xulla ben calenta, encara amb el foc encés, si convé;  remenar-ho.

  • Quan acabam d'apagar el foc, hi tiram l'ou batut per damunt, que es prengui.

  • Ho remenam bé i ho servim.

  • El formatge el podem tirar per damunt, amb l'ou, o bé servir-lo a taula i que cadascú se'n posi al seu gust.

 

Pesto:

  • Dins un morter o, més còmode, una batedora, posar tots el ingredients, excepte el formatge.

  • Batre-ho tot.

  • Treure la pasta del foc i servir-la.

  • Cadascú s'hi posa la salsa i el formatge.

És important que la pasta sigui calenta, perquè si no s'aferra tota

Amb carabassó:

  • Tallar els carabassons a dauets o rodanxes d'un cm de gruix.

  • Fregir-los dins una greixonera amb poc oli, tapats, i anant alerta que no s'aferrin.

  • Aniran minvant molt, per això convé no mirar prim amb els carabassons que hi posam.

  • Quan són cuits i ben blans i una mica torradets, hi tiram la pasta i pegam dues girades, que es mescli tot.

  • Ho treim per menjar i que cadascú s'hi afegeixi el formatge.