|
|
|
Històries familiars: Aquest plat era un dels preferits de
na Maria quan era petita. Arribava el seu aniversari i, si ella triava el
dinar que havíem de fer-li, invariablement triava canelons. El primer o segon
any que érem a Castellterçol, el 89 ò 90 -no ho podria dir exactament- van
arribar els seus anys, i jo no podia de cap manera fer-ne, perquè era una època
de molt de lio. Perquè no se sentís malament i –tot
s’ha de dir- no s’enfadàs, hem de tenir en compte que era un poc rabiosa –de
petita, ara no- vaig haver d’anar a comprar-ne de fets al “Tallarin”, que ja existia. Varen ser bons, però no com es meus –clar!!!- i a
més, me varen costar un pastón. ¡Tot sigui per sa nina!!!
|
|
Generalitats sobre els canelons Els canalons tradicionals són El Pavo, encara que hi ha qualque marca que també és bona, sempre catalana. Desconfiau dels que no necessiten bullir: a la fi duen sa mateixa feina perquè s'han de remullar i no són tan bons. Un consell pràctic: Quan hem de fer canalons, si ho hem de fer tot al mateix temps o d'una mateixa tirada, és molt empipador. Va molt bé bullir els canalons la nit abans de fer-los; bulliu-los el temps justet, és a dir, si diu 10/12 minuts, que siguin 10, no 12, que es desfan més. Una vegada bullits, poseu sobre una superfície plana i que no hàgiu d'utilitzar una bossa de plàstic, millor transparent, oberta per la meitat. Poseu-hi els canalons refredats amb aigua freda, escorreguts i freds, sense superposar-los uns damunt els altres. Llavors, els tapau amb l'altra meitat de la bossa, ben plans, que no hi entri aire; fins i tot es poden enrotllar i es guarden fins l'endemà que farem la pasta, els omplirem i acabarem de fer.
|
|
Per veure totes les receptes, seguiu fins al final de la plana |
|
Canalons de ca nostra,-de Craywinckel, de sempre.
En realitat aquests canelons són els típics catalans. Vaig treure aquesta recepta d'un llibre de receptes del cuiner Rondissoni, que va ser famós els anys 30 fent classes de cuina a l'Institut de la dona de la Generalitat. No els faig exactes, però s'inspiren en els seus; L'única cosa que potser és diferent és el acabar-los amb salsa de tomàtiga i beixamel: els catalans només hi posen beixamel, però a Mallorca, o, al manco, al meu entorn familiar, sempre s'han combinat les dues salses. Feia molt poc que érem casats i na Margalida cosina mos va convidar a anar a dinar al Mal-Pas, a Alcúdia -ton pare feia classes a en Pere, el seu fill, que en aquell moment no estava massa por la labor en els estudis- i mos va fer canalones, evidentment amb salsa de tomàtiga i beixamel: Davall, la salsa de tomàtiga i la beixamel per damunt; en gratinar-ho, la tomàtiga surt de davall la beixamel i queda preciós, i bo!!! Quan éreu petits, fer canalons era tenir l'èxit assegurat; I no només voltros, també fills dels amics: en Martí havia vengut a dinar amb en Tomeu, més d'una vegada, per menjar canalons (i això que era -és- més gran): record dos dies, que potser es fonen en un de tot sol: 1. Un dia que va dur una grua groga, de jugueta, de ferro, de la mateixa col·lecció d'uns cotxets que en Tomeu tenia: aquella grua va desaparèixer com per art de màgia, perquè no la varem trobar mai més. La vareu tirar al carrer o al pis de baix? 2. Un dia que l'havíem convidat a dinar perquè menjàs canalons i en arribar jo vaig tenir una tal febrada que se'n va haver d'entornar.
|
****************
|
D'albergínia |
|
Ingredients
|
Com fer-ho
|
*************************
|
|
|
Ingredients (per a 4 persones:)
Per a la salsa:
|
Preparació:
|
*********************
|
Canalons de
brandada de bacallà |
|
Ingredients · 12 canalons · 12 cullerades rases de brandada de bacallà (patata, bacallà, oli) · llet i/o crema de llet · pebre vermell · albergínia |
Com fer-ho · Es fa una brandada com sempre, amb una patata bullida -per desgreixar una mica-, s'omplen els canalons, es cobreixen d'una beixamel d'escalivada, -que és afegir-hi pebre vermell i albergínia escalivats, passats per la batedora-, i es cobreix de parmesà, com sempre. · Es posa al forn a gratinar. |
***************
|
Canalons de carabassó i marisc (per
poca gent, que hi entengui) |
|
Ingredients · 12 canalons · 2 carabassons · 6 gambes o llagostins · 2 ous durs · 1 ceba · 1 ou · crema de llet · espicis · raig de cava (facultatiu, quan en queda d'una celebració, cosa que no em sol passar) Salsa · 2 troncs d'api tendres · Llet, mantega (mantequilla), farina, brou -si un en vol. · Nou moscada, sal i pebre bo
|
Com fer-ho · Es talla a daus la ceba i els carabassons · Se sofregeix el marisc, amb oli, es treu, s'hi tira la verdura, que sofregeixi, sense quedar pastosa. Es talla a daus i tria bé de pells el marisc i es mescla amb les verdures. · S'hi afegeix l'ou dur picat, i, al final, a punt de treure del foc, l'ou cru, perquè lligui, mesclat amb una mica de crema de llet. · S'omplen els canelons i es cobreixen de salsa d'api, una mica de parmesà ratllat i es posen al forn a gratinar. Salsa Fer una beixamel amb la mateixa quantitat de llet que de brou de bullir l'api, colat. No ha de quedar, ni massa espessa ni amb massa gust d'api. |
***************
|
Canalons de cervell i foie-gras (tampoc “para la boca del
asno”) Aquests canalons els va fer -com a prova- en Tomeu, pare, el dia de ses Matines de l'any 2005, a Barcelona, quan varem anar a sopar a ca les Turques; Hi havia na Maria i en Toni, -no els adossats, ells s'ho perderen!- ni tampoc en Tomeu jove, ja que, segons ens va dir, ja mos vèiem massa aquests dies. Pentura tenia raó. Amb aquestes quantitats hi va haver 12 canalons
|
*****************
|
Canalons Romanov -de totes les Rússies- (5-6 racions) |
|
Ingredients
|
Com fer-ho
|