FIGUES FORNERES

Figues seques 

 

Com que som algaidina, sent com a molt pròpia la qüestió de les figues: les d'Algaida, eren les més bones de Mallorca!!!

Mumare, encara que era ciutadana i esporlerina, va fer seu el gust per les figues seques i, en arribar el temps, tot era dedicació al sequer i a les figues.

Ja hi ha figues!!!

El primer que s'havia de fer era tenir els canyissos a punt. Els de ca nostra no eren d'albons, d'aquells tan rústics. Eren de reixeta de fil de ferro, com de galliner però amb els forats més petits, muntada damunt una bastida de fusta. No és que fossin exclusius de ca nostra, però record que els nostres els feia mumpare a la serradora que tenia llogada a en Toni R. Al vostre avi sempre li va agradar el bricolatge i, a més ho tenia bé, perquè a la serradora li deixaven fer tot i l'ajudaven: serrava els llistons, els llimava i polia, i en Biel, o en Toni mateix, l'ajudaven a muntar-los.

La segona cosa era la recollida de les figues. Les figues més preuades eren les coll de dama blanques i negres. També  les forasteres, tan grosses i sucoses: N'hi havia una figuera enorme al terreny de Sa Fàbrica -encara l'heu vista. Allà ens hi enfilàvem per jugar o per collir figues i menjar-les, encara que sempre ens deien que no els havíem de menjar calentes, perquè feien mal de panxa. Al mateix terreny hi havia unes figueres joves, que els feien també molt bones però a les que no podíem arribar perquè estaven protegides per una espècie de gàbies de fusta, també obra del bricolatge de mumpare, per protegir-les dels animals: encara tenien les branques baixes molt tendres. Les de Sa Fàbrica  eren les que teníem més prop, perquè vivíem al carrer dels Cavallers i pel corral havíem obert un portell que hi donava. També n'hi havia de molt bones al Porrassar, a Son Cortei, o a Son Garbí. Els amitgers ens les duien,   -record sobre tot en Rafel i na Francisca-  ben compostes dins un paner, o, si n'hi havia moltes, dins un canastró petitet perquè s'aguantassin senceres.

Les altres figues molt preuades eren les bordissot, també blanques i negres. Les martinenques i galantines no eren molt estimades. I les anomenades rotges o rotgetes tan dolces elles, destinades, però, a alimentar els porcs, ni els agafàvem pel sequer.  A vegades anàvem a collir-ne, noltros, amb mumare, sobre tot si venia qualcú de visita, i n'era temps. El tio Peppino també era molt afeccionat a anar-ne a collir.

Ja tenim les figues! Què fem ara?

I dons, ara ve l'hora de preparar-les per secar: Els podem aplanar una mica, amb el capoll cap amunt i al mig, o bé fer-ne acops: els acops són les figues a les que hem tallat el capoll i hem aplanat per quatre bandes, fent com una flor: Una vegada seques, i després de passar-les pel forn, les ajuntam, de dues en dues, besant-se per la part oberta i les preparam com les altres: ve a ser el mateix, però així és més elaborat i més elegant.

A can Marc posàvem els canyissos a la part de baix de tot del corral, més enllà de sa portassa, i al carrer del Cavallers a la part alta, més enllà de la part empedrada i de l'escala que duia al pou. I si de cop es posava a ploure, -sempre a l'hora de dinar!-, corrents a retirar el sequer! A finals de setembre, solia passar qualque vegada.

Quan les figues eren ben seques, els posàvem dins un canastró i les guardàvem fins que les teníem totes i llavors venia el dia de fer les

figues forneres.

Aquell dia enceníem el forn gros de llenya, tant a una casa com a l'altra. A can Marc hi havia sempre en Gustí i na Francisca de ca sa dida, i començava la festa de treure les figues del forn -quina oloreta tan bona!!!- i preparar-les.

 

 

 

Ingredients

 

 

 

 

Figues des Porrassar

 

 

 

  • Figues (verdes o seques).

  • Llavors d'anís.

  • Branquetes de fonoll sec

  • Anís o aiguardent

  • Aigua i sal (salmorra)

  • Un ou ben fresc (per mesurar el grau de la salmorra.

A l'hora de menjar-les

  • Bessons torrats, o avellanes torrades, per acompanyar les figues seques... Mmmm... Què bo!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com fer-ho

  • Si tenim figueres i per tant figues, les posarem, si són sanes, al damunt d'un canyís i les posarem al sol de setembre; en haver-se secat una mica, les  aplanarem i les continuarem deixant al sol, vigilant, però, que no es resequin.

  • Els anam guardant dins paners o canastros -mai dins plàstic- fins que els tenguem totes.

  • Una vegada seques les figues, encalentirem el forn, a temperatura alta.

  • Prepararem, dins un ribell, gros o petit, però que hi càpiguen les figues d'una llaunada, aigua-sal: Es tracta de mesclar sal amb l'aigua i per sabre quan està a punt de sal, hi posarem l'ou dedins: si puja i sura, la salmorra està bé.

  • Posarem les figues damunt una palangana o llauna, separades entre elles, i les enfornarem uns 5 minuts, anant alerta que no es cremin ni rosteixin massa.

  • Quan són ben calentes els traiem i els tiram dins l'aigua-sal, que hi estiguin un moment.

  • Si feim això unes quantes vegades, segons les figues que tenguem, l'aigua arriba a ser calentíssima!!! Hem d'anar alerta a no cremar-nos.

  • Treurem les figues de l'aigua, podem quedar banyades, però no xopes, i els anam posant dins pots de vidre o dins caixonets de fusta folrats de paper de cuina.

  • Posam una capa de figues, unes llavors d'anís, unes branquetes de fonoll sec, i un raig d'anís.

  • Repetim l'operació tantes vegades com sigui necessari, fins a tenir el pot o el caixó ple.

  • Hi acabam de posar més branquetes de fonoll a manera de capçana i ho deixam reposar com a mínim dues setmanes.

  • L'avantatge de posar-les en pots de vidre tancats, és que els podem girar cap per avall i les de dalt quedem més sucoses.