-Això, ve a ser com un trampó, però líquid. deia sa Tia Margalida quan fèiem gaspatxo -Margalida, no diguis dois!!! contestava mumare, rabent. Amb aquestes paraules sa tia Margalida definia el gaspatxo, quan es va començar a introduir per Mallorca -vull dir per cases tan poc cosmopolites com a Can Marc -tant a Algaida, com a Sta. Catalina. Concretament a ca nostra va costar introduir-lo. -No, idò és ben bo... responia qualcú. -I tan fresquet... qualcú altre... De tot d'una, no li deien ni el nom: Podríeu fer aquell brou, deia mumare... De fet, tenia la mateixa definició que la "vichyssoise". Jo crec que varem ser noltros, ton pare i jo, qui en varem començar a fer... i per noltros, també era una cosa nova... N'havíem sentit a parlar a qualque atlota andalusa, que s'oferia a fer-ne, però no era ben rebut, l'oferiment... Quin asco!!!, deia sa tia Mercedes, sa mare dels Spangnols quan qualcú en contava les excel·lències...Un dels primers fans, va ser en Joan, el meu estimat germà, que sempre que anava jo per Algaida em demanava que en fes... i desprès, s'hi varen afegir els altres... fins a ser un plat que agradava...I així seguim..., ara mumare, als seus 90 anys, en fa comprar de preparat...
|
Ingredients (per unes 4 persones)
|
Com fer-ho
Si no el volem colar, cosa que ens lleva molta feina, ho podem fer, però, en aquest cas convé mirar molt prim en què no hi quedin llavors i, sobre tot, pelar les tomàtigues i buidar-les de llavors. Si no, els trobarem dins la crema i no ens agradarà.
Servir-ho Dins bols, acompanyat de trossets de la mateixa verdura, pebre, tomàtiga, ceba.
|