En general Deu ser vera que les coses casolanes s’han simplificat. Quan a Algaida havíem de fer llenties se’n parlava, s’havien de triar, bullir a part… en fi, dos dies abans ja ho sabies. Ara, em basta tenir-ne a ca nostra a les dotze del vespre, per decidir que l’endemà en farem. Segons el plat, els empleam crues o bé comprades ja cuites o de pot. De
les que venen crues, empaquetades o a l'engròs als mercats, n'hi ha de
millors i pitjors, s'han d'anar seleccionant amb la pràctica. Hi ha les ràpides,
les tradicionals, que s'han de remullar, i les petites. Solen ser
bones totes, però les millors són les que queden ben senceres, en ser
cuites, i que no fan pells. Encara
que diuen que no fa falta, jo, ni que sigui per seguir la tradició, els
triï, trec totes les que siguin xapades o obertes, les pells i
qualque pedreta. Els deixo en remull unes 3 ó 4 hores. A vegades 7 (Des de l’hora d’anar a dormir fins quan m’aixec, que els pos a fer). Perquè no quedin dures, s'ha de vigilar que no trenquin el bull sobtadament; si hi hem d'afegir aigua, l'hem d'encalentir a part, i tirar-la a les llenties quan ja bulli. Per fer amanides o bé les ràpides, solem emplear-les de pot, que solen ser molt bones, sobre tot unes petitetes -els diuen pardines, ens agraden molt. Però
s'ha de seleccionar bé; que siguin ben senceres i gens pelloses
|
Llenties ràpides amb pernil |
Ingredients
|
Com fer-ho
|
Es pot
comptar que 1 pot de 400 g de llenties cuites (són els standards) basta per
tres persones. Un dia amb presses, feu-les, que són molt bones
Llenties cuinades a la mallorquina
En Guillem Vidal sempre deia que “alises” (llises) era com li agradaven més. A mi també. Quan deia “alises” –com si el veiés-, volia dir sense carn, ni botifarrons, ni xoriç, ni óssos de porc… i així les feim.Si hi volem més substància,
hi podem sofregir una mica de carn magra o xulla viada, o bé xoriç.
Però noltros, a ca nostra, sempre els feim com explic. Llises, o alises, com deia en Guillem, a qui agradaven molt.
|
Ingredients
|
Com fer-ho
|
Noltros, en menjar-les, sempre hi posam un bon raig de vinagre |