Una mica d'història

El nom:

El nom d'"amargos", ve del fet de posar una o dues o tres ametlles agres a la pasta. Era  bastant usual trobar-ne qualcuna mesclada entre les que es collien, i, fins i tot, podia passar, -cosa rara!!!-, equivocar-se i fer tots els panellets amb ametlles agres, cosa que, si passava, els feia immenjables i perillosos, ja que, degut al cianur -La cicuta de Sòcrates- que porten aquestes ametlles, els poden convertir en mortals. També poden servir per eliminar a qualcú, com qui no ho vol...

Ja ho sabeu: Compte si sentiu olor d'ametlles agres!!!

Normalment la gent que duia les finques sabia si hi havia qualque ametller agre, o si n'hi havia cap que en tengués una branca, deguda a un mal empelt, però de vegades, per error -o mala fe?, se n'hi mesclaven d'agres, dins un sac: llavors, no servien per res, -o miraven de vendre'ls al majorista.

La recepta:

Aquesta recepta és la "de sempre", de can Marc, de la tia Carme, de na Maria de baix, de can Canet, de ca sa dida, de Mallorca...o de Catalunya.

Però un dia, la història va canviar: La meva tia Mercedes, la germana de mumare i mare dels Spagnols, va venir a Barcelona per tots Sants, i, acompanyada pel seu fill Santiago, ens va venir a veure al C. Craywinckel; Jo havia fet panellets i els hi vaig donar a tastar; Els va trobar, ¡¡¡cosa rara!!!, BONÍSSIMS i em va demanar la recepta; Inútilment li vaig repetir que era la mateixa que tenia ella, la de mumare i la seva; Va insistir que la hi donàs.

Jo, davant la insistència, vaig agafar un paper i la hi vaig escriure.

Va passar un any...

Telefon a mumare per tots Sants:

-Vos han sortit bons els panellets?

-Enguany, mos han sortit boníssims; Els hem fet amb sa teva recepta (!!!) Si, la que ens va donar, teva, sa tia Mercedes...

-Mumare!!! Què dius? És sa teva!!!, És sa de sempre!!!

-No, idò, sa meva germana diu que és diferentíssima, que és molt més bona, i sa veritat, és que mos han sortit més bons que mai: Sempre els farem així!!!!!

AIXÍ S'ESCRIU LA HISTÒRIA

Castes de panellets

Ja podeu pegar bots, els panellets són uns: els d'ametlla i sucre -la pasta bàsica- i res més. Hi ha, però, dues variants molt clàssiques i molt bones: els de pinyons -molt preuats a Catalunya; i els més clàssics mallorquins, amb 1/2 ametlla posada al centre. Sí, també podem arrebossar-los de trossets d'ametlla i donar-los forma de croqueta: no estan mal...

A part d'això, les altres variants, no valen res (ei, pel meu gust); per tant, com no sigui que hi teniu un especial interès, deixau-vos d'històries de coco, avellana o nou... i ja no parlem del pistatxo!!!... un any vaig fer un variat d'aquests i els vaig acabar menjant tots jo, perquè ningú els agafava i jo els anava menjant perquè no es tudàssin...

Si voleu que hi hagi una certa varietat al plat, feu-ne uns quants de xocolata i taronja agra -explicats més avall, i ja n'hi ha prou!!!

INGREDIENTS

Per el MASSAPÀ -la base.

• 1/2 kg. d'ametlla molta

• 400 g de sucre

• 1 ou sencer

• 1 o 2 vermells d'ou més si la pasta no queda prou blana

• ratlladura de 1/2 llimona

• Aigua per remullar el sucre, abans de fer la pasta

A més...

• 1 altre ou a més dels que hem empleat per fer el massapà, per pintar-los un cop ja els hem donat forma

• Pinyons, ametlles crues senceres, coco, xocolata, confitura de taronja agra... per fer les diferents varietats

Consells

• Segons va dir un cuiner a la TV3, la pasta no ha de ser molt treballada, s'ha de fer via a pastar-la.

• També és d'ell el consell de remullar el sucre: és molt bon consell.

COM FER-HO

• Pesar el sucre i, abans de res, posar-lo dins un bol i remullar-lo amb aigua: la justa perquè quedi banyat, però que no en sobri gens d'aigua; més aviat que en falti: només el sucre remullat!

• Mesclar ben mesclats tos els ingredients, fins que la pasta sigui ben homogènia i sigui bona de treballar i permeti donar-los forma.

• Fer bolles, més o menys grans, segons els gustos.

• Arrebossar les bolles que vulguem amb pinyons remullats amb ou batut, pitjant-los bé, perquè quedin ben aferrats, o...

• Posar 1/2 ametlla crua al damunt de les altres bolles.

• Pintar-les amb vermell d'ou batut, amb un pinzell,  perquè siguin més lluents.

• Coure'ls a forn fort uns 10 o 15 minuts, vigilant molt que no es cremin.

• Si creiem que no tenen prou coloret, podem posar dos minuts el gratinador, però vigilant molt, molt; es cremen amb molta facilitat!!!

Variants optatives:

Xocolata

• Un altra variant, molt bona, és fer les bolles de pasta, coure-les 5 minuts a forn molt fort, i, ja fredes, passar-les per xocolata de cobertura desfeta, ben espessa. Quan ja és freda, adornar-los amb unes tiretes de pell de taronja tretes d'una confitura de taronges agres, o bé les tiretes que, desprès de bullides 10 m. i havent tirat l'aigua, hem cuit  amb sucre uns 20 minuts.

Coco

• Per fer els panellets de coco:  Ara que ja els havia descartat  em ve la meva néta i em diu que són els que més li agraden, i també m'ho diu la meva nora; què he de fer? ... : Posar-los.

• Posarem 40/50 gr. de coco ratllat per cada 100 gr. de massapa; ho mesclarem ben mesclat, els donarem forma de bolet al revés o de muntanya escarpada.

• Els arrebossarem amb ratlladura de coco que hem hagut de reservar.

• Els pintarem amb ou i els courem al forn, com els altres.