|
La llegenda urbana mallorquina Quan noltros érem joves, vull dir molt, molt joves, devers 16 anys, que també els hem tengut, varen fer bisbe d'Eivissa a un mallorquí, que no sé perquè era molt conegut: El Bisbe Planes. Aquest bon homo un dia, va anar a dinar, a Palma, a ca uns coneguts seus que tenien una criada de molts d'anys a la casa (podria ser com Madò Magdalena, o na Francisca, per no dir -i no fer el bufa- com na Françoise, d'en Proust). Bé, aquesta dona va manifestar a la senyora que li faria molta il·lusió servir a taula el Sr. Bisbe: Mai havia vist un bisbe de prop!!! La senyora li va fer un parell de recomanacions sobre com ho havia de fer i com no, i ella, tota contenta!!! A l'hora de dinar, acosta la sopera al bisbe i ell comença a servir-se: La criada es desespera en veure que no agafa més que brou, i li entima:
Devia ser certa la història, perquè al Seminari, també l'explicaven i en Tomeu, pare, la sabia d'allà. El dia que vaig escriure això, n'havia fet d'aquesta sopa; venien a sopar a Castellterçol els Vies, els Tasis i na Dolors. Quan la vaig treure, inevitablement va sortir l'historia i diu la sra. Tasis, la meva amiga mallorquina:
Desprès d'això, vaig pensar en canviar la llegenda i dir que havia passat a ca nostra, però llavors he pensat que més valia deixar-ho així, reafirmant la seva categoria de llegenda urbana: sempre hi ha qualcú que coneix, que sap ben cert que ha passat a uns coneguts seus...
|
