|
No era un plat molt habitual a ca nostra, però a mi m'agradava molt, tot i que no el faig mai; Crec que ha passat de moda i no és gaire usual en aquests moments, però, com que no hi ha temps que no torn, el pos per quan es torni a fer; D'aquest plat en tenc molt bon record. El menjava a s'Arenal, a ca la tia Catalina i el seu homo, el tio Toni, quan a l'estiu, hi anava amb ells a passar 15 dies, amb els meus cosins. Hi venia també la tia Carme, la deixeble d'en Llorenç Cerdà el pintor mallorquí, i filla d'en Gabriel Oliver i Morey, un personatge de qui mai se'n parlava a la família perquè havia esta republicà... tot i que va ser l'únic de la història recent, que va arribar a tenir un càrrec important: va ser batlle de Palma l'any 1872 i va ser el que va començar a esbucar les muralles -en aquell moment un fet molt progressista... Jo crec que va abandonar la dona i la filla i se'n va anar amb una altra dona, amb qui vivia extraoficialment. La única anècdota que sempre es contava d'ell era que l'havien dut mort a ca seva, cosa que servia per exemplificar que sempre havies de tenir la casa a punt i el llit fet, quan sorties de ca teva:
Aquesta tia Carme, vivia allà on ara és ca nostra a Palma, i tenim d'ella dos quadres, retocats pel seu mestre, en Llorenç Cerdà -estan catalogats com de l'escola d'en Cerdà-, que són els que representen el baluard del Príncep i el Molinar. Bé, això venia per dir que la tia Carme també menjava sopes escaldades.
|
|
Ingredients
|
|
Com fer-ho
|