Començant ses sopes
La verdura a punt
Les sopes fetes
|
Començant ses sopes |
La verdura a punt
|
Les sopes fetes
|
|
Abans,
era el menjar de
Mallorca. A cal meu avi, en
menjaven cada vespre. No s’hi feia el sopar, s’hi feien “ses sopes” Quan jo era petita, m’enviaven molts de dies a veure el meu avi, que vivia allà on voltros heu viscut amb els vostres avis, i que ara és ca’n Pedro: a can Marc; Jo anava a veure’l a ell i a les ties que vivien allà: la tia Llúcia, la tia Carme, la tia Margalida, que era la més jove. A vegades m’hi acompanyaven amigues meves d’Algaida que, en dir jo "he d’anar a cal Sr. Avi", se’n reien de mi i deien: "Hem d’anar a cal Sr. Ravic (rave) de na Juana Mª." Jo aguantava la broma sense més problemes; Com diu en Baroja a Las inquietudes de Santi Andía, ”Cada uno es víctima de su clase social”... Bé, dons, el meu avi feia les sopes ell, perquè li agradaven molt separades i ben abeurades: totes banyades, però no massa humides, en fi, tot un art. Jo més d’una vegada contava que era el meu avi qui feia les sopes a ca seva, i no hi pensava més, no pensava quin era el grau de participació en l’elaboració del plat. Un dia però, ton pare em digué:
Com diu el Lazarillo “en aquel instante desperté de la simpleza en que, como niño, dormido estaba” i vaig deduir que allò de que el meu avi feia cada dia les sopes, era una manera de dir: ell les posava, llescades i ben separades, dins la greixonera. A ca meva, ja no menjàvem sopes cada dia –mon pare en devia quedar fart-, però en fèiem sovint, i noltros n’hem seguint fent, quan som a Mallorca, o a Barcelona si hem duit pa.
Pareix que no
hauríem de posar recepta de ses sopes; És tan obvi!!! És com quan varen
demanar a “la
tia
Marga” la recepta de la sobrassada… -La recepta de la sobrassada? Si no n’hi ha!!!… Se fa, i quan està bé d’espicis, ja està… de les sopes, podríem dir el mateix... es fan i ja està... Però, així i tot la posarem perquè en quedi constància.
|