Abans,
era el menjar de
Mallorca. A cal meu avi, en
menjaven cada vespre. No s’hi feia el sopar, s’hi feien “ses sopes”
Quan jo era petita, m’enviaven molts de dies a
veure el meu avi, que vivia allà on voltros heu viscut amb els vostres
avis, i que ara és ca’n Pedro: a can Marc; Jo anava a veure’l a ell i a
les ties que vivien allà: la tia Llúcia, la tia Carme, la tia Margalida,
que era la més jove. A vegades m’hi acompanyaven amigues meves d’Algaida
que, en dir jo "he d’anar a cal Sr. Avi", se’n reien de mi i deien:
"Hem d’anar a cal Sr. Ravic (rave) de na Juana Mª." Jo aguantava la broma
sense més problemes; Com diu en Baroja a Las inquietudes de Santi
Andía, ”Cada uno es víctima de su clase social”...
Bé, dons, el meu avi feia
les sopes ell, perquè li
agradaven molt separades i ben abeurades:
totes banyades, però no massa humides, en fi, tot un art. Jo més d’una
vegada contava que era el meu avi qui feia les sopes a ca seva, i no hi
pensava més, no pensava quin era el grau de participació en l’elaboració
del plat. Un dia però, ton pare em digué:
-però tu te penses que el teu
avi feia totes les sopes? Que feia el sofregit, tallava
verdura, la bullia… Au va, li devien deixar tot preparat i ell les
posava dins la greixonera.
Com diu el Lazarillo “en aquel instante
desperté de la simpleza en que, como niño, dormido estaba” i vaig deduir
que allò de que el meu avi feia cada dia les sopes, era una manera de
dir: ell les posava, llescades i ben separades, dins la greixonera.
A ca meva, ja no menjàvem sopes cada dia –mon pare
en devia quedar fart-, però en fèiem sovint, i noltros n’hem seguint
fent, quan som a Mallorca, o a Barcelona si hem duit pa.
Pareix que no
hauríem de posar recepta de ses sopes; És tan obvi!!! És com quan varen
demanar a “la
tia
Marga” la recepta de la sobrassada…
-La recepta de la sobrassada? Si no n’hi ha!!!… Se
fa, i quan està bé d’espicis, ja està…
de les sopes, podríem dir el mateix... es fan i ja
està...
Però, així i tot la posarem perquè
en quedi
constància.
Ingredients:
- 1 ceba grossa –si és ceba tendra o “grell”,
millor
- 3 alls grossets
- 1 tomàtiga petita pelada
- ½ col com més blanca, millor
- 1 manat d’espinacs
- 1 pebre verd ben blanquet
(encara que pareixi una contradicció)
- 3 ramells de colflori
- 50 g de pèsols de bullir
(tirabeques)
- 50 g de pèsols esclovellats
- 2 carxofes
- uns brotets de juevert
- sal, pebre bo i pebre bord
- ¼ de Kg. de sopes mallorquines. Me sap greu,
s’han de dur de Mallorca
Aquesta és la verdura que hi posam habitualment.
Evidentment, si no n’hi ha d’una classe, se’n hi pot posar més d’una
altra, però, per noltros, quanta més verdura hi ha, més bones són. Si
hi afegim un parell d'esclata-sangs, millor que millor.
|
Com fer-ho:
- Preparar tota
la verdura, neta i pelada i
tallada a trossos regulars
- Pelar els alls
- Tallar la ceba a tires fines, pel llarg i
pelar la tomàtiga i tallar-la a trossets
- Dins una greixonera DE FANG, posar
oli abundant, que cobreixi el cul; començar a encalentir i
posar-hi dos alls sencers i la ceba tallada, que comenci a coure.
- Afegir-hi una branca de juevert.
- Posar-hi la
tomàtiga.
- Quan la ceba comença a enrossir-se un poc,
afegir-hi la col tallada; deixar-la acopar una mica; afegir-hi el
pebre, les carxofes, els pèsols de bullir… i anar tombant i girant
a fi que se minvi i comenci a coure.
- A mitja cocció, posar-hi sal,
pebre bo
-poc- i
pebre bord -molt; afegir-hi aigua, que ho cobreixi bé, i deixar-ho bullir fins que sigui cuit.
- Els espinacs no importa sofregeixin: com que
couen molt aviat, basta posar-los al final. Igual amb els pèsols,
però els pèsols sí que han de pegar qualque bull, encara que siguin congelats.
- Quan la verdura és cuita, treure-la del brou
i reservar-la a part, dins un bol. Dins la mateixa greixonera o
dins un altra, posar les sopes escampades en sostres i posar-hi el
brou per damunt, que quedin ben amarades però sense excés d’aigua.
“banyades, però eixutes”. Saps que és de gros!!!-
- Si ho posam dins la mateixa
greixonera, en tenir el brou sense la verdura, hi anirem posant
les sopes, d'una amb una, perquè s'amarin bé i quedin separades,
sense fer una pasta compacte.
- Una vegada
amarades les sopes, hi repartim la verdura per damunt, hi fem
una picada d'all i juevert, hi posam un raig d'oli i els
enfornam uns 10 m.
- Es mengen acompanyades de fonoll marí,
tàperes, olives. I si n’hi ha, raves o ravenets
|
|