|
|
|
|
|
Ara ve Nadal, L’escola és tancada Menjarem torrons Hi ha llum al carrer I amb una simbomba, La Sra. Pepa, Cantarem cançons Saluda al carter:
Que tengui bon dia Ara ve Nadal Avui és Nadal es temps se refresca!!! ¿No té una carteta? Matarem es gall!!! ¿No té una postal? Torrarem sa cresta!!! Per dir a la família: Passeu bon Nadal!!!!
|
Bé, anem a la receptaLa base per a torrons, en general, és sempre la mateixa:
Aquesta pasta és igual que la des panellets i bàsicament és pel torró de massapà; però amb aquesta base i una mica d’imaginació, es poden fer moltes variacions.
El secret és que la pasta quedi una mica pastosa -valga la redundància- i no massa resseca: en aquest cas, al contra de la coca, ha de quedar una mica enganxosa, però ha de tenir prou consistència com per aguantar la forma que donam al torró: la barra de torró s'ha de mantenir sense motllo. Va molt bé, a l'hora de treballar la pasta i donar-li forma, banyar-se una mica les mans amb aigua: No s'aferra. Un altre secret, perquè surtin bé, és humitejar el sucre amb aigua, que el cobreixi: fa de més bon treballar l'ametlla, i li dóna un punt de consistència perfecte. Això també es deu a què l`ametlla comprada capolada, és molt més seca que la capolada en casa. El motiu de la imprecisió en quant el blanc, és que aquestes receptes són fetes a partir de les ametlles que es collien, a Son Reus, a Es Porrassar o a qualque altre lloc de per Algaida: les escaldaven per pelar-les i, un cop pelades, les passaven per la maquineta de capolar: Arribaven a fer tant d'oli que havíem de participar-hi tots per fer torns per rodar, de tant difícil que es feia. Quan érem petits, això era una festa. Passats els anys, hi va haver les picadores Moulinex -un, dos, tres-, i això va alleugerir la feina; tenia un inconvenient, però: s'havia de fer a petites dosis. Si se'n feia molta quantitat, per tant molt de temps seguit picant, es cremava: Això va comportar que mumpare, és a dir, el vostre avi, bastants de dies abans de Nadal, començàs a triturar ametlles amb l'un, dos, tres, per tenir-les a punt abans de fer els torrons. Li va parèixer una bona aportació de la modernitat a ca seva, tot i que trobava que no quedava igual que abans. A tot això, jo ja no vivia a ca nostra; m'ho contaven. |
|
MassapàEs fa la pasta tal com s’ha dit abans, i, un cop feta, posarem una capa allargada damunt un paper setinat damunt d'una palangana que pugui enfornar-se. Damunt aquesta primera capa, hi posarem fruita confitada, ben repartida i composta, jugant amb els diferents colors: peres, prunes, cireres, guindes, carabassat… Al damunt, una segona capa de pasta de torró, i un altra vegada fruites. Acabam amb un altra capa, que procurarem que tengui forma arrodonida. Si ens sentim artistes, podem fer figuretes: un ca, un moix, una granota... Una vegada formada la barra o la figura, la pintarem amb un pinzell mullat amb vermell d'ou. Fet això, l'enfornam dins el forn ben fort, uns cinc minuts, o bé fins que agafi un color dauradet i quedi una mica crostaparat. No és que s'hagi de coure, és que ha d'agafar consistència i color. Nota: Si posau el torró damunt paper d'alumini hi ha un perill: si queda una mica d'alumini, que s'hagi romput, dins la pasta, el que s'ho posi a la boca, tendrà una sensació molt desagradable.
|
:
|
De vermell d'ou, de yema o, sezillament, d'ou
Ingredients:
|
La història:
Aquest torró el feia na Maria de baix, que vivia a la vivenda del C. Sant Alonso que desprès ha estat ocupada per en Carles dels llibres i ara li diem el dúplex, o bé Ca na Maria -encara. Però a ca nostra, hi va entrar,també, a través de na Francina, amiga meva de tota la vida, que, segons ella era el torró que feien a cals seus oncles-avis, a una de les grans cases de Palma. Ja sabeu que a la Sràvia li agradava molt poder dir que tenia receptes donades per un o altre que fes nom dins Palma.
|
La anècdota:
Aquesta casa ho va fer ull tot!!!
Son pare d'una amiga meva que encara va arribar a fer qualque classe -era mestre- als infants de la casa quan, a l'estiu, eren al poble on tenien la gran casa, contava que son pare, que era un home de confiança del senyor, li deia:
I tant que va callar!!!
Però ells, com a mínim, van conservar les bones receptes dels torrons de Nadal!!!
|
(Del tio Peppino)
El tio Peppino era l’home de la germana de mumare, la tia Mercedes. Era com un galàn italià, que havia vingut en temps de la guerra civil, i s’havia instal·lat a Palma: sempre pentinat i ben vestit, capellet posat, vivia bé: de tant en tant es muntava qualque negoci, com un de vendre, a pes, llanes verges filades, que el tenia muntat amb D. Guillem Vaquer; mumare els venia a tot el poble, a Algaida: Venia una gentada a comprar llana -encara record les balances de plats de llautó damunt la taula del menjador- i, a vegades, érem quatre o cinc nines o nins amb els jerseis del mateix color; perquè, en aquell temps, les mares, ties o padrines teixien els jerseis de petits i grans.
Era molt simpàtic i jo l’estimava molt; el record amb gran simpatia: Ens duia a nedar, ens posava cançons de Carossone i d'en Modugno, m’ensenyava a ballar, tocava la guitarra… I tenia passió per la cuina: feia ravioli, pizzes i fins i tot salsitxes.
Quan arribava Nadal, ja venia a cercar ametlles i es posava a fer torrons -amb gran desesperació de la seva dona, perquè li deixava tot brut. L’estrella era aquest, que és napolità:
|
Ingredients
(Pos el terç, per no haver de fer el càlcul si en volem menys.
|
Com fer-ho
|
|
Cobertura blanca
Un dels mèrits d'aquest torró és cobrir-lo d'una capa blanca, dolça i amb gust de llimona. És una de les coses més difícils d'aconseguir, però és el que dona caràcter al torró: Aquí teniu dues receptes: La tradicional del tio, que a vegades s'aconseguia a la tercera vegada, i una altra que un bon dia em va donar el meu amic Francesc com la cosa més bona de fer del món; no es pot dir ni recepta!!! |
|
La difícil
Com fer-ho:
|
La fàcil
|
