Panades

 

   
 
 

A taula!

 

Ses panades són...

Ses panades eren ¿són? la cosa més important de les festes de PASQUA als pobles de Mallorca; i així ho vivia jo. A Palma també hi havia festa, però aquests dies tenien un aire com a més de poble, amb els camps verdejant, els espàrrecs i les carxoferes apuntant el fruit, els pèsols, les favetes tendres... Quan jo era petita, sempre érem a Algaida, primer al carrer dels Cavallers, i més tard a la Roca.

La Pasqua de la meva infantesa són les panades, els robiols i crespells, les caperutxes del dijous sant a Palma, el divendres sant a Algaida, el forn de can Pouer, encès per coure devers 60 panades..., ¡havien de durar fins a s’Encogema! -Que volia dir, exactament, Quinquagèsima, és a dir, la segona Pasqua, que diuen els catalans!!!!

Segons la tia Margalida el divendres i dissabte sants eren dies amb ¡una feinada grossa! a les cases. Els dies de més feina de l’any!!!. Començava el dijous o divendres, amb sa matada del xot, (quins nirvis, es deixa matar sense ni un bel. Ja ho diuen: un manso cordero, deia sa tia Margalida) i seguia tot lo dia, trossejant la carn, coent la sang pel frit... les panades les fèiem el divendres a vespre, perquè estassin  a punt d’enfornar l’endemà, i el dissabte al matí, fèiem els crespells i rubiols. Una vegada fet tot, venia la feina de coure-ho al forn...

I hi havia una cosa molt important el Dissabte sant: no hi havia funcions religioses!!!, i això, beats com eren a ca nostra, deixava molt de temps lliure: Divendres sant hi havia l’ofici de tenebres, a les 3 de l’horabaixa, però hi anava molt poca gent -ni devíem arribar a la dotzena de persones,- les dones quedaven a ca seva, ¡amb sa feinada que hi havia!!! Jo encara hi havia acompanyat a mumpare i el meu avi: era la cosa més tètrica del mon: Tot el retaule cobert amb una tela morada, tots els sants i santcristos també tapats, l’altar sense cap adorno, poca llum, sense tocar campanes, sense música, cantant els improperis: Improperium expectavit cor meum, et miseriam... et sustinui... (Tomeu, te'n recordes?) o bé recitant allò de flectamus genua...levate... amb el capellà resant pels pérfidos judíos.

I la representació del davallament, el divendres a vespre, també estava molt bé...De tètric no ho podia ser més; realment si ara hi duguéssim un nin petit es moriria de por i angoixa, i, segurament, l'haurien de dur al psicòleg, però noltros hi estàvem acostumats.

Però arribava el dissabte, i tot era festa i alegria: campanes tocant, posts amb rubiols i panades cap al forn, crespells, nins cantant pels carrers...

I el diumenge, amb s’Encuentro a les set del matí, la marededéu –que sortia de can Mulet-, de cal tio capellà,  botant en veure el bonjesús ressuscitat, i la banda de música, i tota la plaça plena de gent...  Això era la meva Pasqua!!!

Encara tenc unes faldes de disfressa de pagesa que eren de la marededéu i les ties de can Marc les varen aprofitar per fer-me el vestit amb el que estic retratada, als quatre anys, a Palma.

I ara era el moment de tastar les panades!!!

 

 

Ingredients

Pasta:

  • Aigua: 120 g. (que equivalen a una tassa de cafè amb llet plena, no a vessar.

  • Saïm: exactament la mateixa quantitat que d'aigua.

  • Oli: igual que d'aigua.  

  • Les quantitats són de volum: és a dir, quan hem mesurat l'aigua, omplim la tassa/tassó amb la mateixa quantitat d'oli i saïm.

  • Farina: "Sa farina que prengui"... I què vol dir això?...: que hem d'anar afegint farina fins que ... s'explica a l'apartat següent. Aproximadament emplearem uns 800 g.

  • Xulla i sobrassada, a tallets petits: 2 per c/u.

  • Quant a l'aigua: Un pic mesurats tots els ingredients (oli i saïm) podem afegir-hi una mica més d'aigua: trob que així la pasta no queda gens farinosa.

 

  • Farcit:

    • Xot:són les més  genuïnes i típiques . Heu de comptar uns 70 g. de carn sense os per cada una. Es trempa la carn amb sal i pebre bo.

    • Pèsols: també són molt bones: 2 cullerades de pèsols per cada una, ceba tendra i tomàtiga tallades petites, ben trempat amb oli, sal pebre bo i bord: També s'hi pot mesclar una carxofa tallada petita. -Hi ha recepta a part.

    • Peix: S'hi sol posar mussola, sense espines, amb una bona picada de ceba i molt de juevert. I trempada amb oli, sal, pebre bo i pebre bord).

    • Mesclades: pèsols i carn.

                                             *   *   * 

  Una altra recepta

 Aquesta de sa meva germana, innovació de l'any 11.

 

  • 1 tassa grossa de saïm.

  • 1 tassa grossa d'oli.

  • 1 tassa grossa de suc de taronja.

  • 1 tassa grossa d'aigua.

  • 2 vermells d'ou.

  • Sa farina que prengui.

* * * * * * *

Panades dolces

(de na Solín)

  • 300 g. de saïm.

  • 300 g. de sucre.

  • 2 vermells d'ou.

  • 1 tassa de les de cafè de suc de taronja,

  • o bé: suc de taronja i llet, a parts iguals (1/2 tassa de cada cosa).

Com fer-ho

 

  • Posarem dins un bol l'aigua, -una mica calenta, per facilitar el treball- l'oli i el saïm.

  • Començarem a remenar-ho.

  • A poc a poc hi anirem afegint la farina, que vagi lligant i formant una pasta fina.

  • La seguim fenyent i afegint farina, fins que vegem que la pasta agafa consistència.

  • Sabrem que està bé quan, en agafar-ne un bocí i donar-li forma de paret prima, s'aguanti dreta.

  • Si no és així, hem de seguir treballant i afegint farina. Convé, també, mirar que no quedi massa ferma.

  • Aconseguit el punt de la pasta, podem passar a formar les panades.

  • Si les volem iguals totes, que és lo millor, podem pesar-les: entre 70 i 80 g. de pasta per cada una, farà una bona mida.

  • D'aquesta pasta, n'hem de retirar una bolleta per fer la tapadora.

  • Formam unes cassoletes amb la pasta.

  • Trempan la carn, o els pèsols o peix i omplim les panades, ben plenes.

  • Hi posam uns tallets de xulla i sobrassada  -no fos cosa que ens prenguèssin per xuetons!!!- i les tapam, confegint les dues parts de la pasta, pressionant-la bé.

  • Tallam la pasta sobrant i hi feim un acabat, com a la foto.

  • Els courem a foc mig -200º. uns 50 minuts.