Ingredients (per sis persones)
***************** Patates palla fregides és molt bon acompanyament |
La història El ragú el menjàvem a cal tio Peppino. És un plat molt bo; Quan jo vaig haver de començar a anar al Col·legi, a Palma, per estudiar el Batxiller, en lloc de posar-me interna al Sagrat Cor, em varen posar migpensionista, i, els vespres, anava a dormir a cals meus tios Spagnol, al carrer dels Oms, on vivien. El meu avi Cabot vivia amb el seu fill Toni al principal, i ells, al segon. Sempre hi havia productes italians a la casa: No sé com s'ho feia el meu tio, però sempre hi havia uns grans trossos de formatge parmesà, que m'entusiasmava; i spaguetti autènticament italians, -a Mallorca hi havia fideus. Hi havia també uns potets de concentrat de tomàtiga que, per l'exotisme que representaven, ens feien pensar que la salsa era boníssima... (Com si no sabéssim, encara, que com ses tomàtigues mallorquines no n'hi ha al món...) Bé, doncs dins aquest context, feien el ragú, que era, i és, molt bo. Quan vaig anar a Nàpols, l'any 2004, amb el programa Comenius, varen quedar molt admirats que sabés aquesta i altres receptes italianes, més concretament, napolitanes. Això sí que és degut a en Franco, que va fer venir els italians d'en Mussolini a ajudar-lo... millor haguera estat haver-les apresses en un llibre de receptes... però la història és la que és.
|
Com fer-ho
|