Carpaccio

El carpaccio sí que és una troballa recent de la cuina actual per les nostres contrades: Carn crua!!! Quina animalada!!!. Fa uns anys, no en sabíem ni l'existència. Encara que tenguéssim parents italians, com en tenia jo, mai n'havia sentit parlar. Realment al tio Peppino no li devia agradar.

El carpaccio és, pel que entenc, una manera de tallar la carn o el peix per marinar-los; així trobam, als restaurants, carpaccios de bacallà, de tonyina fresca, de salmó...

He de dir que, per noltros, parlar de carpaccio és parlar de carpaccio de carn.

Quina carn?

Segons diuen a la carnisseria -gent jove: els altres, més tradicionals, ni ho coneixen- el carpaccio s'ha de fer de tall rodó de la cuixa.

S'ha de tallar molt, molt fi, quasi bé com un tall de pernil, i, com que la carn de vedella és mala de tallar tan prima, la manera és congelar el tros i, quan està bastant dur, -no massa fort, tampoc-, tallar-la. Això és prou difícil.

També en vénen ja tallada, però, a mi m'agrada més fer-ho jo i triar el tall.

He demanat a la carnisseria si la me tallarien, però ara (segons em varen dir fa uns anys) tenen prohibit congelar i tallar.

El que sí pots fer és comprar la que ja tenen preparada, que, si la carnisseria és de confiança, sol ser prou bona.

Tot sigui per la seguretat i la correcció política!!!

De tota manera, hi ha un truc: comprar la carn, congelar-la a ca teva, traure-la del congelador una horeta abans d'anar a la carnisseria, dur-la-hi, i allà la te tallen a màquina. I aquí ha acabat la seguretat!!!