Coca mallorquina

 

 

Coca mallorquina 2

Cliqueu (doble-click) el link per veure la seqüència

 

 

 

 

No deixeu mai que vos diguin que heu fet una pizza!Quin doiot!!! Què n'és de diferent!!!

 

Bé, com a bona mallorquina, mai permetré que me diguin que una coca és com una pizza: Això mai!!! Una coca és una coca!!!  

S'ha de reconèixer, però, que tot forma part d'una manera d'aprofitar allò que tenim a mà i que és producte de la terra: Coques mallorquines, coques de recapte del camp de Tarragona, el coc valencià -que deia en Carles-, la pizza... tot convergeix en una manera de cuinar mediterrània, ara que està tan de moda anomenar-ho així, i que té com a ingredients bàsics, la farina, l'oli, el saïm, i les verdures de temporada...

Tot s'assembla, però una bona coca, a l'estiu de trempó, i a  l'hivern de verdura, ho supera tot... O no?

 

 

 

Toni!!!, sa coca

Toni sa coca, Toni, sa coca!!! Plaf!!!

 

Devia ser el curs 89-90 -així hem comptat el temps, noltros, per cursos acadèmics- , no ho puc precisar… Anàvem i veníem de Castellterçol a Barcelona arreglant coses, fent net, parlant amb picapedrers, pintant i despintant bigues…

Vos portàveu molt malament… en Tomeu encapçalava les rebel·lions anti-pares i els altres dos vos hi afegíeu encantats… dormíeu tots tres junts, amb un matalàs en terra, allà on ara és el despatx.

Nosaltres dormíem allà on és l’habitació d’en Tomeu…passàvem un freter –no sé si ja havia arribat l’època de les pedres…

Jo era directora de l’Institut  i, encara ara no sé com m’ho feia per arribar a tot.

En fi… teníem, i tenia, els nirvis a punt d’esclatar sempre…

Era un diumenge horabaixa i havíem de tornar a Barcelona; l’endemà hi havia escola i Insti…Jo, -vaja humor, amb la feinada que hi havia!!!, havia fet una coca de verdura per sopar, en arribar.   

Embolic la coca i la pos, preparada, damunt l’estufa que hi havia dins l’entrada… Hem de partir… hi ha nirvis, prepareu-ho tot… Hem de pensar a agafar la coca…

Amb això, veig en Toni dret, a un pam de la coca… M’imagin que correrà i la tirarà en terra…  Ja ho estic veient… i..., previsora, li clav una galtada mentre dic:

Toni, sa coca!!!

Es nin no entén res i se posa a plorar, me’n tem del meu error i dels meus nirvis… però ja és tard… Ja se n'ha enduit sa galtada…

Què hi farem?!!!....

 

 

 

 

 

Ingredients

 Per la pasta:

Aquestes mides són certes i comprovades, però no estrictament "tancades": En haver-ne fet un parell de vegades, ja no mesurareu.

·                       2 tassons dels de vi d’aigua.

·                       1 tassó dels de vi de saïm.

·                       ½    “      “     “   “ d’oli (pot ser d’oliva o de girasol, segons el gusts)

·                       ½ Kg. de farina

·                       1 cullerada de les de postre de llevadura del forner. Si és dessecada –n’hi ha- la cullerada rassa. Si és prensada, la cullerada a caramull-

- Per cobrir la pasta:

Depèn de què la vulguem fer; les més típiques són:

·                       de trampó: (són les de les fotos)

Tomàtiga, ceba, all, pebre verd -d'Oriola, en deia ella,- cada cosa en quantitats  similars i proporcionades, excepte l'all –n’hi ha d’haver menys;  tot tallat ben petit, trempat amb oli, sal, i pebre bord.

·         de verdura: (És la del video)

Espinacs o bledes mesclades amb una mica de col, o juevert, o una mica de tot, amb grells –ceba tendra de Mallorca- o ceba i trossos de tomàtiga pelada, una mica d'all, tot ben trempat amb oli, sal i pebre bo i bord. S'hi poden afegir trossets d'arengada sense espines, o anxoves, o sardines crues sense pell ni espines, o trossets de ratjada sense tendrums...

·         de pebres torrats:

Pebres vermells torrats, pelats i  fets a tires, trempats amb oli i sal i una mica de sucre i amb allets tallats ben petits...

(d'aquesta hi ha un altra recepta de pasta dolça)

 

Com fer-ho

 

Si es mira el video es veu tot molt bé.

 

·         Posau dins un ribell, o dins un bol, l'aigua, una mica teba, el saïm, la llevadura, que es comenci a desfer.

·         Anau afegint la farina, a poc a poc, remenant amb les mans.

·         S'anirà mesclant tot, primer fent una pasta grumosa i fluixa i, llavors, més fina i consistent. S'ha d'anar fent amb les mans, perquè és l’única manera de sabre si està bé.

·         Quan ja va agafant consistència, hi afegirem l'oli, com per rentar-nos les mans, i acabarem d'afegir la farina fins veure que la pasta està a punt.

·         S'ha de pastar, fènyer, bé, si volem que quedi bona.

·         La pasta està a punt quant és fina. llisa, consistent, però blana i modelable, i es desferra –es separa- de les mans.

·         Es pot sabre que està a punt, perquè les mans i el ribell, pràcticament queden nets.

·         Quan la pasta està, l'estenem a damunt una llauna d'anar al forn, ben igualeta per tot, (un mig cm. de gruix) i la deixam a un lloc una mica calent, perquè tovi.

·         Quan ha tovat, hi fem, per tot el voltant, una endinsada i un pessic, tant per adornar com perquè faci de paret per la verdura.

·         Un cop a punt la pasta, hi estenem la verdura, trempada amb oli, sal i pebre bord, ben repartida i escampada.

·         Ho enfornam a foc mitjà-alt, una mitja hora.

·         Ha de quedar la pasta de la vorera i d'abaix cruixent, torradeta, i la verdura cuita, però no cremada.