Escaldums d'indiot

o de gallina fantasma

La gallina fantasma        

                    

Aquí teniu un plat típicament mallorquí i nadalenc. N'hi ha tantes receptes com cases, per tant, no trobeu estrany que vos en donin una que no sigui exacte que la nostra. A ca els senyoravis, a Sant Alonso, normalment fèiem els escaldums per la Segona festa de Nadal, -a Catalunya dita Sant Esteve-, o bé, en record del Canet (o Canetarro, que li deien desprès d'haver-se casat amb sa poblera)  pel dinar de Cap d'Any

La recepta és molt corrent, però he de dir -i me sap molt de greu haver-ho de reconèixer- que mai vaig poder competir amb mumare: a ella li sortien més bons que a jo!!! I no és que me deixàs de dir qualque cosa, -no tenia secrets amb noltros- com feia una tia meva.

Perquè de gallina fantasma?

Érem en l'estiu a Algaida, el juliol, i era Sta. Margalida; Ella, la tia Margalida, feia un sopar al qual venien els cosins i els tios de Can Tomàs -els de ca sa tia Francisca- Donya Elisa i na Joana de ca l'apotecari i, a vegades el tio Toni Cabot.

Ella havia decidit fer escaldums i, com sempre, l'endiot era viu. L'havia de matar Madò Magdalena Valera. En Toni era petit i li devíem dir que anàs a veure els animals al galliner; Ell hi va, i torna molt aviat:

Ei!!!, hi ha una gallina negra molt molt grossa!!!

Jo crec que és una gallina fantasma!!!

 

 

La Faraona

 

 

 

Ingredients

  • 1 endiot tallat a trossos grossets -al gust

  • 2 pastanagues

  • 1 gran ramell d'api

  • 2 cebes grosses, tallades petites

  • 1 tomàtiga tallada petita

  • Vi sec, un bon tassó

  • Un tassó d'aigua

  • Pebre bord, una bona cullerada

  • Sal i pebre bo

  • oli, saïm i una mica de farina

 

 

 

Com fer-los

  • Salpebrem l'animal, l'enfarinem -poc, de cada tres trossos, dos- i el fregim, que agafi color.

  • Fem un sofregit molt ben fet, a poc foc, de ceba i, desprès, la tomàtiga.

  • Quan està a punt, hi posem la pastanaga a trossos grossos i l'api.

  • Hi afegim el vi sec i el pebre bord i, a l'oli de fer el sofregit, una bona cullerada de saïm

  • Finalment hi afegim els trossos, que bullin cosa d'hora i mitja

  • Com que han de quedar coberts de suc, perquè cogui bé, hi afegirem l'aigua, segons vagi minvant. Al final ha de quedar salsa a bastament, però no ha de ser aigualosa.

  • Han de quedar amb el suc transparent i brillant, que vol dir que s'han begut l'aigua i queda l'oli

  • S'hi poden afegir panses i pinyons o, millor, prunes, segons deia que féssim la Padrina -ella, com sabeu, no els feia,

  • A can Oliver, els acompanyaven de patató frit, servit a part, no mesclat, que embrutaria sa salsa, però no és lo seu; amb la pròpia salsa n'hi ha prou.