Una mica d’història

Aquest plat es feia per aprofitar cotnes de xulla, l'orella, i, en general, la carn dels ossos que havien sobrat de les matances; Na Francisca de ca sa Dida hi posava més ou que a ca nostra, i record les seves, una mica més grogues que les de mumare.

Evidentment, mai es compraven els ingredients d'una greixonera; fins i tot, quan en feia a Barcelona, els 1rs. anys de viure-hi, sempre duia de Palma cotnes i ossos salats que mumare em preparava perquè en pogués fer; teníem una bidoneta de plàstic que tant servia per dur olives fetes d'Ella, com per dur ossos i cotnes de ses matances. Fins i tot una vegada la mos va dur en Pedro i la seva dona –sense saber què hi havia dins. Quan n’Ana ho va saber es va enfadar molt!!!.

Ara es pot fer greixonera amb ossos i cotnes i cara de porc comprades, però aquell regustillo -que diria en Tomeu fill- de les coses salades i dessalades, no es torna a recuperar... Ai las... Sic transit gloria mundi...

I, la veritat, salar ossos de porc i cara i orella, tenir-los uns mesos amb sal, deixar-los un vespre en remull per dessalar-los i desprès fer la greixonera... me pareix excessiu... ho farem sense salar ni dessalar res, encara que, haver-ho de comprar tot i no agafar-ho de la sala des porc, -sala del padre: ara us explicaré aquesta etimologia- em produeix prou violència per les meves conviccions i vivències... És el mateix que li va passar a una amiga meva, que sempre havia agafat farina de ca seva -tenien farinera- el primer dia que va haver d'anar a comprar un paquet de farina...

Ja ho deia l'Arcipreste de Hita... Oh, els porcs d'abans!!! i les gallines!!! en fi, cualquier tiempo pasado fue... mejor? o, simplement pasado...

La Sala del Padre

Quan va morir el senyoravi, i també el nostre estimat germà Joan -un record per ell- l'any 2000, ens va tocar repartir-nos les coses de ca nostra. Varem decidir fer fer una valoració i ens la va fer un reconegut antiquari de Palma.

Quan ens va entregar les valoracions fetes, agrupades pels llocs on es trobaven, comedor, celler, habitación de la tía, salita de estar... de cop veiem que hi ha un apartat que diu sala del padre. Ja ens teniu a tots tres pensant què volia dir aquest nom i, sobre tot, d'on l'havia tret.

De cop en Pedro -ell l'havia acompanyat- diu: ah!!! ja ho sé!!! Va venir amb una al·lota que anava prenent nota de tot, i quan em va dir què li dèiem a aquella sala, jo vaig dir-li: aquí, li diem sa sala des porc. El nom venia de que allà hi guardàvem tots els hormetjos de les matances i hi havia unes tires amb claus per penjar-hi els embotits.

Quan ho varen passar a net, els va semblar tan estrany aquell nom que ràpidament n'hi varen adjudicar un altra: porc escrit a mà i amb presses, es va convertir en pare.

Així van les etimologies populars!!!

Ingredients

1 peu
1 orella
½ cara
200 g de carn magra
4-6 ous
1 ceba mitjana
1 patata grosseta, bullida
2 alls
juevert
moraduix
sal i pebre bo i canyella

Allioli, per acompanyar

Com fer-ho

Bullir la patata i, a part, el peu, la cara i l’orella fins que sigui molt cuit, quasi bé s’ha de desfer, perquè s’ha de capolar. (1 i mitja-2 hores)
Bullir també la carn magra; pot ser al mateix lloc, però afegint-la més tard, ja que es courà més aviat.
Quan tot sigui cuit, capolar la ceba, alls, juevert, carn magra, peus, orella i cara, sense ossos ni tendrums.
Esclafar la patata.
Posar-ho tot dins un bol, afegir-hi els ous batuts, més o menys ous, segons quedi d’espès; ha de quedar una mica sucós; trempar-ho amb les espècies i afegir-hi el moraduix, per perfumar.
Posar-ho dins una greixonera i enfornar-ho –forn mig/alt- fins que quedi tot pres, una mica amb consistència d’esponja (pot estar de ½ hora a ¾ d’hora)

Servir-ho

Teb, dins la mateixa greixonera: ho tallarem a talls en forma de falca o triangle, com de truita de patata; Es desferra fàcilment.
Ho acompanyarem amb l'allioli, que cadascú agafa al gust, i d'una amanida.