Porcella rostida

 

 

La història

L’altra dia en parlàvem a Palma, amb la meva germana:

-Què menjàvem a Algaida, a cal Senyoravi, per Nadal?; i a Palma, a ca l'Abuelito?

-No me’n record; Mumare, què menjàvem per Nadal, a Algaida i a Palma?

-No ho sé… Porcella, escaldums, arròs, brou… “fiambre”…

-Lo que és segur és que sempre ens surt la porcella i els escaldums…

Per Nadal sempre fèiem lo mateix: El dia de Nadal anàvem a dinar a cal Senyoravi que vivia a can Marc, al carrer de la Roca. Noltros vivíem al carrer dels Cavallers -(Caballeros 10, Algaida, Mallorca), he escrit moltes vegades aquesta adreça- i el meu avi, amb “ella” –la tia Margalida- i, abans altres ties, al carrer de la Roca –abans José Antonio. Un dels temes de conversa era lo bona que havia quedat la porcella i lo bé o malament que havia quedat es “cuiro”.

El dia de la Segona Festa, Sant Esteve a Catalunya, anàvem a Palma a ca son pare de mumare. Allà el rei de la festa era el “fiambre” i no podem recordar si els “escaldums” o també porcella.

Això va durar fins l’any 1961, quan ja havien mort els meus avis, i, desprès d’alguns intents de fer festes conjuntes amb tios, varem passar a fer-les tots sols a Sant Alonso. Ja varem abandonar Algaida en temps de Nadal.

Desprès ens varem casar i els Nadals dinàvem el dia 25 al Carrer Anníbal i el 26 a Sant Alonso. Ton pare va començar, a Anníbal, a la casa antiga, a fer-se càrrec de la porcella; Ja sabeu que la Padrina no era gaire afeccionada a la cuina.

La padrina, de bon dematí o el dia abans, pelava el “patató”, tan important com la porcella mateixa. La padrina va morir el 95 i a l’octubre d’aquest any, ton pare va entrar en diàlisi. Llavors, uns quants anys, varem dinar el dia de Nadal a Barcelona i l’endemà, anàvem, voltros i jo a fer la segona festa a Palma, a Sant Alonso. Ton pare venia el vespre o l’endemà al matí, cap a Palma –el solia acompanyar a l’avió en Quim- ja que el 26 feia sessió de diàlisi. Desprès, hem anat fluctuant, aquí i allà, segons ha anat bé. Això ja ho recordau prou.

 

L'anècdota

Un any, devia ser el 99, sa padrina ja era morta, en Tomeu ja estava trasplantat i mon pare encara era viu, varem anar a Palma per Nadal i el dia de Nadal varem dinar noltros tots sols a Anníbal per dinar a Sant Alonso l’endemà: Així evitàvem la repetició de trobades –Tomeu! Ja ho veus!-

En Tomeu jove ja devia fer feina i va arribar el dia mateix a dinar. Noltros varem voler fer una innovació i no varem fer ni porcella ni brou de Nadal, sinó que varem innovar: Amanida amb salmó i filet de vedella al pebre!!! -a part d'altres delicatessen prou noves i modernes...

Quan va arribar el “nen” a dinar i va veure que no hi havia ni galets ni porcella, se’n volia tornar. Mos va amenaçar a no fer mai més el Nadal a Palma!!! Que ell no venia per no menjar allò que tocava!!!  Etc. etc.

Mai més mos hem atrevit a fer un dinar de Nadal sense porcella ni galets!!!

Bé, ara,per Nadal hi ha qualque canvi en els dies, segons na Maria i l'Uri amb les nines, venguin a dinar a ca nostra o vagin a ca l'Uri, però, sigui Nadal o Sant Esteva, la porcella es manté.

 

 

Ingredients

  • ½ porcella de 3 i ½ Kg. (És a dir, la porcella sencera ha de fer uns 7 Kg. comptant el cap i potons. Pot arribar fins a 8 Kg. Si fa més, ja és un porquet, que queda bo, però no és exactament porcella)
  • Suc de llimona abundant
  • Oli i saïm
  • Vi sec
  • 1 tassonet d’aigua
  • Sal i pebre bo
  • Patató (ara en diuen patates del platillo o patates platillo) 1 Kg. per cada 4 persones, perquè basti bé. Les bones són les petites, crues, pelades a mà –a màquina no sé si en venen-. A vegades n’hi he posat unes de pot, que no estan malament, però són millors les altres, les naturals, i passa el  mateix amb les congelades

     

 

 

Com fer-ho

  • Deixar sa porcella en adobo com a mínim unes tres hores, fora de la gelera, abans de coure-la, amb l'oli, sal, pebre, vi… llimona.

  • La part del cuiro es deixa cap per avall, damunt la greixonera o rostidora, i el condiment s’hi tira per damunt.

  • En enfornar-la girarem el cuiro i el deixarem cap per amunt, i ja no el tornarem a girar en tot el temps.

  • Ho deixem dins el forn mig que vagi fent i, a poc a poc anirà agafant color i el cuiro s’anirà posant dur.

  • A mida que vagi coent, ho regarem per damunt amb el mateix suc, i vigilarem que no s’acabi. Si veiem que queda molt sec, farem una mescla d’oli, llimona, i vi sec i l’hi afegirem.

  • Ha d’estar dins el forn unes dues hores. Si pareix que se crema, baixarem el foc, no la traurem del forn. La gràcia és que quedi molt cuita.

  • Mentre la porcella és dins el forn, fregirem el patató, amb oli i ½ pell de llimona.

  • En ésser cuita la porcella i abans de servir-la, però encara dins el forn, hi afegirem el patató frit, que agafi una mica de gust del rostit i s’amari del suc. (Això vol dir que n’hi ha d’haver a bastament)