OUS

Generalitats

Quan parlam d'ous solem referir-nos als ous de gallina; són els més habituals i corrents i a ningú se li acut fer una truita de patata amb ous de guatlera. També hi ha els ous de colom, d'oca, d'annera...Si en tenim els podem emplear com si fossin de gallina. (Mai, però els he menjat frits, els d'ànnera)

Quan érem petits, a Algaida, en menjàvem d'animals variats, segons els que teníem, però de fet els més empleats eren els de gallina; els altres s'aprofitaven, però no eren lo seu. S'ha de dir, també, que com que mumpare tenia a sa Fàbrica, un colomer, quan hi havia excés de colomins en duia i els fèiem frits, i per nosaltres, nins, era una festa menjar aquells ouets... També teníem ous de quica, una gallineta petita, amb uns ous entremitjos entre els de gallina i els de colom.

Un any, a ca uns veïnats, varen fer una coca d'ous pujats amb ous d'ànnera, i hi va haver una gran alarma perquè no sé què va passar... no varen pujar bé els blancs o no va sortir bé... no ho sé. Llavors va resultar que el motiu era un altra, no sé quin -jo era molt petita- i la gent s'exclamava: Mirau!!! I noltros que donàvem sa culpa als ous d'ànnera...!!! Això demostra que es menjaven, però el que realment donava confiança eren els ous de gallina. I si eren de la raça PRAT, i menjaven blat de les Indies, que feia els vermells més grocs, molt millor!!!

Bé, idò, quedam que les receptes, en general, són amb ous de gallina. Com més frescs els puguem trobar, millor.

Ous Frits

I què ho són de bons; I si els combinau amb unes patates frites un poc gruixades i un trosset de llonganissa també friteta... Ummm... No hi ha res millor.

Per fer-los necessitam una pella, millor de ferro i bastant petita, però que no estigui gens rovellada, que no s'hi aferri l'ou. Hi posarem oli d'oliva, si té un gustet fort, millor, i, quan sigui ben calent, hi tirarem l'ou, que, si no tenim molta pràctica, haurem obert abans dins un plat, perquè no es rebenti el vermell. En caure dins l'oli, fregirà amb força, rostint els costats, que han de quedar cruixents.

Truites

La truita és una de les maneres més universals de menjar ous. Es tracta de batre'ls i coure'ls dins una pella, amb poc oli, embolicant-los sobre ells mateixos amb una giradora.

És difícil explicar-ho: fa anys, un amic nostre, escriptor actual de molt d'èxit, ens deia:

em varen dir: per fer una truita, agafes l'ou, i el tires dins la pella, i ja està; jo vaig agafar un ou, i el vaig tirar dins la pella, i va ser un desastre!!!

Deixant de banda la literatura que hi pugui haver, és cert que se'n han d'haver vist fer per fer-les.

Truita de patates

Truites variades

Pastís de truites

Fent la truita

La truita feta

Ous escalfats (pochés)

Per fer-los necessitam una cassola amb aigua, sal, una cullerada de vinagre, i els ous!!!

Posam l'aigua a bullir i, quan bull, la salam i hi tiram una cullerada de vinagre; Tenim preparat l'ou -els ous- i els tiram dins l'aigua que bull; veurem que el blanc es va prenguent, embolicant el vermell; quan trobam que el blanc està ben pres, el traiem amb una giradora, a poc a poc, que no es rompi. Si no hi tenim molta pràctica, millor fer-los d'un en un.

Ous passats per aigua

De fet són una variant dels anteriors, però fets amb la closca. S'han de bullir tres min. Abans ens deien que havien de bullir el temps de resar un credo, però com que no sabeu el credo -tot això que teniu guanyat-, és millor i més científic mirar el rellotge. Desprès dels tres min. els obrim i menjam amb una cullereta dins una ouera, obrint només el curucull de dalt.

Ous menats amb bolets

Ous menats amb espàrrecs i alls

Els ous menats són ous batuts, i cuits dins una pella, però en lloc de fer una truita, remenar-los perquè no es prenguin massa i que així agafin una consistència cremosa. Són molt bons amb tomàtiga, amb bolets, amb espàrrecs... i si els acompanyam de trossos de pa frit, millor que millor.

Com ho farem?

Dins una pella o cassola d'acer -millor no una greixonera de fang perquè conserva massa la calentor i ens els pot ressecar-, preparam, sofregint-los, els espàrrecs, els bolets o feim la salsa de tomàtiga.

Quan és a punt, batem els ous -si hi afegim una o dues cullerades de llet seran més cremosos- i els tiram dins la pella on hi ha allò que hi vulguem mesclar; Ho remenam amb una cullera de fusta fins que agafin consistència, no facin llim, però no quedin massa presos.

Millor servir-los tot d'una.