Aquest llibre és pels meus fills

Tomeu, Maria, Toni, si pensau:  I mumpare i mumare, com fan això? Aquí hi trobareu la resposta.

La història

Un dia, en Tomeu, el meu homo –sí, el meu homo, a la mallorquina- em va dir: de totes aquestes receptes que tenim escrites a l’ordenador, en podries fer un índex -a tu que t'agrada això- amb la numeració de les pàgines on són cadascuna. Vaig dir que sí, però quan m’hi vaig voler posar, no ho vaig veure tan clar; això era una reproducció exacta d’un llibre de paper, no ho veia clar... ni sabia exactament com fer-ho...

Llavors vaig recordar els meus alumnes,  que van ser els meus mestres  -l’Àlex, el Jacobo i algun altre- quan fèiem  el programa Comenius a l'Institut: Fèiem pàgines WEB i ells en sabien, evidentment, molt més que jo, amb els meus pobres coneixements.

Així, doncs, vaig començar a pensar que el que havia de fer era una pàgina WEB, on incorporaria les receptes històriques de ca nostra, de mumare, de les meves ties, i hi inclouria, també, qualque història familiar que la recepta em recordàs.

També hi he incloses receptes actuals, que feim noltros ara, però n'hi ha moltes de can Marc i de can Cabot, i de cuina mallorquina clàssica, en general.

Als que no són els meus fills

Com que la xarxa és la plaça pública, qualcú, un dia o altre, es trobarà amb una recepta meva -les històries familiars us les podeu estalviar. Si us passa això i voleu  fer un comentari o demanar qualque cosa, podeu escriurem a ulivus@gmail.com.  En el termini màxim de 10 dies, contestaré;

 Ei!!! Si pot ser! (Pere Quart)