Generalitats sobre l'arròs
-
Tipus d'arròs: A ca nostra,
quan parlam d'arròs, ho feim de l'arròs clàssic, redó, de Sa Pobla o
del Delta, classe extra; també ens podem referir al bomba.
Ara n'hi ha de moltes castes, d'arròs -llarg,
integral, basmati..., cada un té les seves propietats i
característiques, un no es passa, l'altre no s'aferra...,
voltros mateixos.
-
Quantitat: La quantitat
standard sol ser d'una tassa de les de cafè,
plena d'arròs, per persona. Evidentment se n'hi pot afegir més,
sobre tot si hi ha molta gana o si es fa plat únic d'arròs.
-
Aigua per a la cocció:
-
Si l'arròs és blanc, que
després l'hem de colar, ha de ser abundant, dins una olla
on l'arròs estigui ben ample, que no faci pasta.
-
Si és paella solem
posar dos cullerots d'aigua -o brou- per tassa d'arròs: hem de
vigilar que no n'hi falti, i, en tot cas, afegir-n'hi més, ben
repartida.
-
Si és arròs brut o
rissotto -ara tan de moda- podem doblar la quantitat
d'aigua a fi que quedi brouós o caldós -lletós
deia mumpare. En tot cas hem de vigilar que no es begui massa
l'aigua i anar-n'hi afegint si hi fa falta.
-
Cocció i el seu temps: Hem
de mirar les instruccions del fabricant i el nostre propi gust:
hi ha qui l'hi agrada molt dur, -a ca na Cati, deia en Joan que
el tiraven i ja apagaven el foc- que es noti el granet, i a qui
l'hi agrada més fet. En general amb 12-15 m. l'arròs està a
punt. Si és paella o arròs sec, quan trobam que està bé, el
podem tapar amb un diari, perquè reposi uns tres minuts. Quan
érem a s'Estanyol, els anys 70, dèiem que el Diario de
Mallorca era el que anava més bé, millor que La
Vanguardia, l'Antònia K. ho confirmava. Si no
volem que la tinta del diari toqui l'arròs, -convé- hi posarem, davall
el diari,
un full de paper net, d'embalar o no. L'arròs brut, convé que
també reposi uns minuts, i l'arròs blanc pot reposar, però, una
vegada a punt, el tirarem dins un colador i el passarem per
aigua freda, que quedi ben refrescat i amb el midó fora. això
sempre. D'aquesta manera sempre serà bo i, fins i tot el podem
guardar uns dies a dins la gelera.
|