Bolets

 

Generalitats

Neteja: Com menys aigua, millor; treure'ls la terra sense banyar-los, espolsant-los bé o fregant-los amb un pedacet. També va molt bé pegar uns copets amb el mànec d'un ganivet a la part de dalt, la llisa, perquè caigui tota la terra o arena que és dins les estries de la part de baix.

Cocció: A l'hora de coure, els dividiria en dos grups: els que en coure'ls treuen aigua, i els que no. Esclata-sangs, ous de reig, trompetes, rossinyols... no en treuen: els podem coure directament a la paella o a la planxa.

Els que treuen aigua, fredolics, llenega, blava, camagrocs, els hem de coure primer dins una paella, deixar que treguin tota l'aigua i, un cop treta, tirar-la i acabar de coure'ls com vulguem: saltats, en pastís...

 

 

La història

Quan jo era petita, i vivia per Algaida, només hi havia esclata-sangs i blaves, que, per lo que he deduït eren llenegues: eren molt llimoses. També hi havia gírgoles, sobretot se coneixien ses gírgoles de figuera, però res més. Ah! I també hi havia qualque ratapeu...

S’anomenava amb el nom bolet tot allò que fos verinós: -No, aquest no és bo; això és un bolet, i tant podia ser una amanita com qualsevol altra que provos diarrea.

No anàvem a cercar bolets, anàvem a cercar esclata-sangs.

Quan la gent  trobava blaves se les menjava, però... sempre diguent allò de  no, i ses blaves també són molt bones, són molt fines..., però, on hi hagi un bon esclata-sang... A es Porrassar se n'hi feien, de blaves, per tant, noltros en menjàvem.   Na Francisca de ca sa dida empleava les gírgoles, que eren un poc pageses, -no, idò són ben bones, donen bon gustet- per posar a l’arròs o als fideus, res més. I això era tot, quant a bolets.

Quan vaig venir a estudiar a Barcelona i vaig començar a anar per Granollers, vaig quedar admirada del mercat de rossinyols que hi havia a Llinars del Vallès; I no diguem l'admiració que em va provocar l'estesa de fredolics que cobria el bosc de Cal Botet, quan uns amics el varen comprar... Per mi, tot això, era molt exòtic, i començava a entendre que el món no era just Mallorca...

 

Han passat els anys i el món del bolet s’ha ampliat, com a mínim per mi. Ara hi ha moltes varietats i, a més, no és només a Catalunya on n’hi ha i en mengen: A Krakòvia vaig menjar una sopa de bolets, típica d’allà, que feia una oloreta  de fricandó... És clar,  moixernons i un sofregit de ceba...

Avui en dia, els bolets estan de moda. A Mallorca s’ha ampliat el repertori i als mercats –a Santa. Catalina o a l’Olivar- es poden trobar varietats que abans eren totalment desconegudes. No en parlem de Barcelona.

Castellterçol és terra de bolets, i com sol passar a tot arreu, els d’allà són els millors del món.

Amb na Dolors, quan teníem temps i humor, anàvem a cercar-ne, pels voltants del Castell, i en trobàvem, sobre tot, cama-grocs i trompetes: l’espectacle d’un esplet de trompetes davall d'una alzina, és de ses coses guapes que hi ha al bosc... També està molt bé quan hi ha una capavallada del bosc infestada de camagrocs.

De vegades en trobàvem molts i sempre discutíem amb na Dolors el temps que estaríem pel bosc, perquè jo li deia que s’encegava amb les troballes i no hi havia manera d’acabar... Un dia, ja cansada de buscar-ne i amb ganes de tornar –a cal Mamot sempre hi ha feina- vaig aturar una camioneta plena de mosques i li vaig demanar que em dugués al poble; vaig fer autoestop boscà...  La Montse, que devia venir aquell dia, encara riu...

Però, de les anades pel bosc, la que té més predicament és la següent anècdota:

Dra. En Micologia

Havíem anat a cercar bolets pel bosc, na Dolors i jo amb qualque filla seva, segurament na Laia o la Roser. No sé si en trobàvem molts o pocs, però ja devíem estar una mica cansades. Anàvem mirant...

-Mira, un esclata-sang!!! –dic jo

-Això un esclata-sang!!!???, què va!!! això és una farinera borda... –na Dolors

Seguim caminant...

-Mira, un moixernó!!!

-Això un moixernó!!!???, això és un camagroc!!!

Bé, seguim...

-Ei!!! Aquí sí que hi ha una gírgola

-Això una gírgola??? Potser a Mallorca li diuen gírgola, però aquí és un sureny, que és boníssim...

-I això???...

-Això és..., aquí és...,

-No sabia que t’haguessin feta Dra. en Micologia...!!!

 

Jo crec que no va anar exactament així, però així ho va explicar la Laia un 24 de desembre, al sopar a ca seva. Crec que ha millorat els fets i, al dir de na Maria, si no va anar així, no importa, perquè diu molt d’així com som cada una...

En aquest cas, la literatura millora la vida...

 

 

 

     A    

                          Aquí hi falten trompetes...

 

 

                  ...Aquí són les trompetes

                          

                         I aquí les carreroles

 

 

Com obtenir els bolets:

  1. Anant-los a cercar pel bosc: Ens haurem de conformar amb els que trobem. I és un esport perillosíssim...

 

  1. Anant-los a comprar al mercat o a les botigues especialitzades. Si anam al mercat, hem d’anar en compte que no ens enredin: hi ha parades que en són especialistes: posen un munt molt ben posat a davant –i molt barats!!!- i te donen els que tenen al darrera, que solen ser molt pitjors; de vegades per tirar.

 

  1. Comprant-los, quan és temps, a les botigues de fruites i verdures. Els solen tenir bons i variats, sobre tot cama-grocs i trompetes. Ara també en proliferen uns de xinesos, que no són massa gustosos.

 

  1. Comprant-los congelats; les bosses de barreja, solen ser xineses. No gaire recomanables, gastronòmicament.

 

  1. Comprant-los dessecats, als súpers. Solen ser molt bons. O bé comprant la clàssica conserva, "al natural"

 

 

 

Com conservar els bolets:

  1. Si els hem trobat noltros, assecant-los a temperatura ambient, a un lloc ventilat, a damunt d'un paper de diari o d'estrassa. Això val per camagrocs, trompetes, carreroles i ceps. Els ceps s'han de laminar, i, sobre tot, han de ser molt sans, ben blancs, sinó es podreixen. Tot això ho he fet.

 

  1.  Si n'hi ha abundància als mercats, i van barats, també en podem comprar i assecar-los, però ens exposam a perdre els doblers.

 

  1. Si són fredolics, o altre casta que deixen anar aigua, els podem sofregir dins una paella i, quan encara no s'han begut la seva aigua, posar-los dins pots i congelar-los. És una mica aparatós.

 

  1. No he trobat manera casolana de conservar els rovellons.

 

  1. No sé si val la pena fer tot això, ja que n'hi sol haver sempre per comprar, d'una manera o altra. Si en tenim molts, i no donam a l'abast per menjar-los ràpidament, ja és una altra cosa.

 

 

 

*Esclata-sangs                                   

         Amb ous menats (ous remenats)

        Pastís d'esclata-sangs

        Saltats

        Torrats

       *Pastís de bolets

   *Pastís de patata i bolets

*Moixernons, gírgoles, trompetes...

 

*Carpaccio d'ous de reig marinats